Este dimecres serà el torn de la Fiscalia, que haurà de determinar, principalment, si modifica o manté les seues peticions de pena als acusats després d'haver escoltat durant estes setmanes les proves i les pericials. Les defenses, per la seua banda, encara hauran d'esperar fins el dia 21 de novembre per començar a exposar la que serà la seua última paraula. El dia 30 de novembre serà la darrera sessió del cas.
Més enllà d'opinions i valoracions subjectives, al llarg del juí a l'Audiència Provincial de Valéncia ha quedat acreditat que les contractacions dels alts directius en novembre de 2015, es van subscriure sense cap informe en contra i en un moment en què Imelsa estava en una situació crítica que obligava a incorporar directius per controlar-la o tancar-la. També s'ha constatat que quan en juny de 2016 aparegueren els primers dubtes legals, José Luis Vera, el director dels serveis jurídics -a petició del President, Jorge Rodríguez-, va emetre un informe favorable a les contractacions. A més, quan el ple de la Diputació, en setembre de 2016, aprovà la classificació de l'empresa en la categoria I va determinar que Divalterra podia tindre fins a 10 directius.
Igualment, segons ha reiterat la presidenta del tribunal, el consell de direcció no té trascendència penal en no tindre cap poder per suplantar el consell d'administració i que eren reunions de treball i de coordinació. Igualment, la contractació d'un alt directiu, en febrer de 2018, per cobrir una vacant, es va fer amb un expedient complet i amb tots els informes favorables, incluït el de la Intervenció de la Diputació, i es va aprovar pel consell d'administració de Divalterra, per tal de donar més garanties legals al nomenament. El tribunal ha pogut escoltar també com l'accés a les empreses públiques d'alts directius sense un procés de selecció previ és una qüestió sense un criteri legal definit i que fins i tot la jurisprudència del Tribunal Suprem ha anat variant. Així mateix, les funcions d'un alt directiu tampoc estan clarament definides, d'ahi que tant els suposats delictes de prevaricació i de malversació no s'haurien comés.
De la mateixa forma, la UDEF no ha trobat cap evidència de les suposades pressions als denunciants perquè feren informes favorables a les contractacions, mentre que una treballadora de l'empresa si que va admetre pressions, però per part d'un dels denunciants. En concret, les pressions a la treballadora vingueren de José Luis Pellicer, amb l'objectiu que declarara contra Jorge Cuerda, secretari del consell d'administració de Divalterra, imputat en la causa. Els aspectes que queden per ressoldre és si tots els alts directrius exerciren funcions pròpies de l'alta direcció, una qüestió que dels testimonis dels treballadors i treballadores es pot inferir que efectuaren llavors pròpies de l'alta direcció.
