Per això, davant la modificació de les ordenances presentada pel govern de Jorge Rodríguez el vot del grup municipal del PP ha estat el de l’abstenció al considerar que les ordenances per a l’any que ve són de continuïtat basant-se en la congelació.

 Apunten els populars que "no hi ha cap novetat que puga suposar una rebaixa fiscal per als ciutadans; que ajude a poder fer front a la crisi i la inflació desbocada amb una escalada de preus en la llum, el gas, carburants i productes bàsics que fa que arribar a final de més o anar a la gasolinera està més car que mai", afirmà la portaveu popular, Mercedes Pastor, al ple d'ahir dijous.

El govern local, en declaracions dels populars, ha optat per esta continuïtat, per la ‘venda’ de la congelació com un èxit "en un moment en el qual l’administració deuria ajudar més als ciutadans i la millor manera és baixant impostos que afecten a tots com l’IBI o l’Impost de vehicles, cosa que no s’ha fet. Nosaltres, des del PP, apostem per baixar els impostos i baixar la pressió fiscal que sofreixen els ciutadans" va comentar Mercedes Pastor en la seua intervenció al ple d'ordenances.

Conforme s'explica a l’informe intervenció, l'única reducció que hi ha contemplada és la la rebaixa de les paradetes del mercat que comportarà una reducció dels ingressos municipals per este concepte que passaran del quasi 61.000 euros de 2022 a la previsió de quasi 48.000 este anys que ve.

La portaveu popular també va preguntar al ple pel preu de la taxa de fem, actualment deficitària en un 30% assumit pels pressupostos. L'any que ve el nou sistema de recollida residus va a suposar una despesa de quasi el doble que l'actual. Des dell govern de Rodríguez no van esclarir què passarà amb la taxa; si tenen pensat cobrar més per a futur exercicis o si van a seguir assumint l'elevat cost a càrrec de pressupost.

Per últim, Mercedes Pastor feu referència a altre aspecte important que, per cert, tampoc va ser contestat per l’equip de govern el qual, desprès de 11 anys de govern ininterromput, contínua sense  gestionar el tema del valor cadastral de urbana que és de l’any 1987, la qual cosa genera desigualtats.

Com va explicar Mercedes Pastor, «pensem que després de 35 anys s'hauria d’estudiar este tema amb profunditat perquè d’esta manera s’ajustaria tot a la realitat i així este ajuntament si podria rebaixar el gravamen, que està prou alt, al 0,90 mentre que ciutats com Xàtiva el té al 0,59 en urbana I 0,60 en rústica».