Potser tenia molta raó, ja que la família del Club Martínez Valls Bàsquet està, sense dubte, formada per un gran conjunt de malalts de l’esport de la cistella.

I és que de la mateixa passió per l’esport va nàixer aquest club, ja fa més de 20 anys, de la mà de persones com ell: Pepe Salcedo. “En la inauguració del pavelló, jo ja era president del club que existia abans, després vam deixar un temps el bàsquet i més tard, aparegueren en el col·legi, perquè coincidíem un grup de gent, que teníem els xavals al Martínez Valls, i a poc a poc, fins on estem ara” explica un dels fundadors del club.

Un estima pel bàsquet que no només viu en carn pròpia, sinó que a més es transmet. “El meu fill, Saül (protagonista a més del primer capítol d’aquesta campanya ‘Esport i Valors’) va ser un dels primers jugadors, en companyia de Mauro, de Vicent, de Gonzalo, de Tono, de Jordi... això va passant, els xavals van creixent i fent-se majors, i va entrant també gent nova” recorda amb nostàlgia i destaca com s’està consolidant el club fins a arribar al que és ara.

I en dues dècades hi ha èpoques més bones i altres no tant, però és eixa passió, la que no fa donar-se mai per vençut. Així admet que aquesta temporada ho ha passat molt mal amb el primer equip, “però en el conjunt val la pena, és un esforç que hem fet entre tots”.

MÉS QUE UN HOBBY

Una altra demostració d’amor pel bàsquet és aquella que fan persones com Maria, que a més de formar part de l’equip sénior femení és també entrenadora a l’escola del club. “Tot el meu temps lliure pràcticament l’invertisc en el bàsquet, a banda del meu hobby és el que em serveix per a esforçar-me durant tota la setmana, per a tenir el cap de setmana lliure i gaudir d’aquest esport” confessa.

En el cas de Maria, la passió pel bàsquet també es comparteix en casa. “En la meua casa sempre està el bàsquet molt present, tant jo com els meus germans juguem i el meu pare també està dins del club” explica. “Al final és tot. És veure els partits d’Euroliga, comentar els encontres dels equips del Martínez Valls, quin àrbritre ha vingut,... és tot”.

I quan una cosa t’apassiona de veritat, ni una lesió t’aparta d’allò que més t’agrada. Aquesta temporada Maria no competeix per una lesió, però això no ha fet que continue sent una més al seu equip. “Necessite d’alguna manera tindre un objectiu i si no formes part d’ell és com que tot es perd”. Quant al futur, aquest pot ser incert, però Maria té clar que estarà “vinculada al bàsquet, això és l’únic que tinc clar en la meua vida” diu amb contundència.

SENTIMENT

Una de les persones més veteranes i constants al club és José Luis. Sempre present als entrenaments, als partits, als campus d’estiu... “Els meus amics jugaven ací, en el Club del Martínez Valls, com Carlos, i després vaig conéixer a Pichi, Manolo, Tono o Barberà” recorda José Luis ‘Pepelu’ per als amics. Ací porta desenes de temporades ajudant als entrenadors i sent fixe als encontres al col·legi o al pavelló. Ara, i des de fa ja unes temporades, és el segon entrenador de l’equip sènior femení.

Hi ha gent a la qual li agrada el bàsquet, i després hi ha gent a la qual l’apassiona aquest esport. José Luis té clar en quina part està ell. “A mi m’apassiona tant el bàsquet perquè és un esport en el qual jo em sent integrat”.

Molt més que un esport, que un club, el Martínez Valls Bàsquet aporta unes sensacions, de vegades complicades d’explicar. “Quan sent el baló botar, em vibra mogolló” declara Pepelu, i és que no hi ha més que veure com gaudeix en aquest entorn.

El bàsquet es viu de moltes maneres, però no tots ho fan amb passió. Pepe, Maria, José Luis són només tres exemples que representen el sentiment del Club Martínez Valls Bàsquet.