Es tracta d’una petició formulada per l’Ajuntament d’Ontinyent i la Societat de Festers per tal de donar la major protecció patrimonial possible a estos dos actes singulars de les festes.

La realització formal d’esta petició va ser aprovada al ple del passat 29 de març, on l’alcalde  d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, destacava la importància “de conservar i tenir cura de les nostres tradicions, perquè són aquelles que ens fan únics. Ja vam aconseguir que el Cant dels Angelets fóra declarat Bé Immaterial de Rellevància Local i ara volem estar junt amb la Societat de Festers, de la mateixa manera que estem treballant conjuntament per a la consecució de la declaració dels Moros i Cristians com a Interés Turístic Internacional” explicava el primer edil.

Cal recordar que la Societat de Festers ja va sol·licitar aquest reconeixement en 2011, però la petició es va quedar paralitzada. Ara, i amb un canvi en els requisits, es va tornar a presentar la documentació per demanar altra vegada de manera formal aquesta declaració. Entre els requisits es trobava la necessitat de què la petició fora avalada per altres institucions locals o associacions, pel qual l’Ajuntament d’Ontinyent va creure convenient donar suport a aquesta iniciativa perquè es reconeguen dos dels actes més representatius de les festes. Igualment, s’ha comptat amb el recolzament de la Mancomunitat de Municipis de La Vall d’Albaida i més de 15 associacions locals.

La proposta ha passat ara per la comissió consultiva de festes de Moros i Cristians de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, que és la que estableix els criteris per al reconeixement com Bé d'Interès Cultural Immaterial d'aquelles festes o actes de les festes de Moros i Cristians d'especial rellevància i significació per al patrimoni cultural valencià i proposar la seua declaració.

Cal recordar que si be la totalitat les festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana van ser declarades Bé de Rellevància Local l'any 2015, en l'ordre s'establia la possibilitat de reconèixer com a BIC aquells actes singulars d'aquestes festes que requereixen de major protecció patrimonial per la seua imbricació en el patrimoni cultural. És el cas dels actes de les Ambaixades i la Baixada del Crist de l'Agonia d'Ontinyent, ja que s'estima que l'antiguitat del text de les ambaixades i els valors patrimonials d'aquests actes són mereixedors d’esta declaració.

El President de la Societat de Festers, José Rafael Sanchis, destacava aquest anunci com a “una molt bona noticia, perquè estàvem  perseguint açò des de 2011  per protegir al màxim la tradició d’estos actes tan emblemàtics, que no han canviat mai. Ara, treballant colze a colze amb l’Ajuntament, ho hem aconseguit i pensem que és motiu de satisfacció per a la Societat i per a tots els festers i festeres”, manifestava.

Segons consta a l’expedient, les Ambaixades conserven els seus arrels d'època foral, representació simbòlica de l'enfrontament entre les dues cultures. El text de les ambaixades, escrites per l'escriptor romàntic Joaquín José Cervino en 1860, conté un valor literari que es considera necessari preservar. Pel que fa a la Baixada del Crist de l’Agonia, es considera un dels símbols màxim de la festa de Moros i Cristians d'Ontinyent, un acte hereu directe de les salves d'honor que disparaven les milícies efectives d'època foral, constituint una celebració amb més antiguetat que les pròpies festes morocristianes i que continua celebrant-se pràcticament igual que fa 150 anys.